Fa temps vaig trovar aquesta recepta a la columna virtual que Dan Lepard escriu al diari The Guardian, i avui fa el día perfecte per a provar-la. Plou, fa menys temperatura que els díes enrere, i la meva memòria m'ha portat el record d'aquest bescuit. L'havía imaginat oscur, dolç, aromàtic; a més, el resultat es molt contundent, no es un bescuit suau ni eteri.
Té la gràcia de fer servir un fuit sec diferent, l'avellana, i camvía les més que socorregudes pances per les prunes. Un toc de nou moscada i de canyella acaben d'arredonir el conjunt.
La meua versió es:
100 gr de mantega en "pomada"
75 gr de mel de romer
100 gr de sucre blanc
2 ous mitjans
175 gr de avellanes pelades, tostades i picades toscament
300 gr de prunes trocejades
125 gr de farina (amb impulsor incorporat)
1 culleradeta de cacao en pols
1/2 culleradeta de nou moscada
1/2 culleradeta de canyella
Preparar un motlle redó de uns 18-20 cm., untar-lo de mantega o forrar-lo amb paper de forn. Precalentar el forn a 180 ºC.
A un bol, batre la mantega en pomada, el sucre i la mel. Anyadir els ous batent la mescla un a un fins incorporar-los totalment. Continuar anyadint la resta d'ingredients: les avellanes, la farina, el cacao, les espècies i les prunes.
Volcar la mescla al motlle, i fornetjar uns 50 minuts (o fins que al punjar amb un palet, el traguem sec).
